Multilingual Folk Tale Database


Information

Author: Jacob & Wilhelm Grimm - 1812

Adapted translation in Catalan

Translated from (German):
Rotkäppchen

Country of origin: Germany

Story type: Little Red Riding Hood (ATU 333)

Based on Le petit chaperon rouge (Charles Perrault)

Translations

Catalan - aligned

Chinese - viewaligned

Croatian - viewaligned

Czech - viewaligned

Danish - viewaligned

Dutch - viewaligned

English - viewaligned

Finnish - viewaligned

French - viewaligned

Greek - viewaligned

Hungarian - viewaligned

Hungarian - viewaligned

Indonesian - viewaligned

Italian - viewaligned

Japanese - viewaligned

Norwegian - viewaligned

Polish - viewaligned

Portuguese - viewaligned

Quechuan - viewaligned

Romanian - viewaligned

Russian - viewaligned

Slovenian - viewaligned

Spanish - viewaligned

Thai - viewaligned

Turkish - viewaligned

Ukrainian - viewaligned

Vietnamese - viewaligned


Add a translation

La caputxeta vermella

Jacob & Wilhelm Grimm

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, ja que creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

La Caputxeta va recollir el cistell amb els pastissos i es va posar en camí. La nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’àvia, però no li feia por perquè allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols, …

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

- A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta.

- No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

La Caputxeta va deixar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se

n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’n va anar a casa de l’àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.

El llop va devorar a l’àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d’esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!

- Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!

- Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’àvia

El llop se’n va anar de la casa corrent i es va trobar amb un caçador. El caçador li va disparar amb l’escopeta una bala i el llop la va esquivar. Aleshores, el llop va atacar al caçador i se’l va engolir. Se’n va anar corrent a la casa de la mare i també se la va menjar. Avui dia, el llop és conegut mundialment per ser l’animal més carnívor.